|
Tres Dents
Les muntanyes et rodegen,
no hi ha manera de fugir.
T’has tancat dins murs de pedra, somnies que no ets aquí.
Estàs sola.
Ho deixes tot perdre,
esperes el teu destí.
La foscor se’t menja,
et devora les entranyes.
Estàs sola.
No quedarà res de tu, ni una ombra de la teva rialla.
Ni una ombra.
Hem perdut la vida
Hem perdut els ulls mirant el sol,
hem perdut les mans tocant el cel,
hem perdut el riure pensant els fets,
hem perdut les llàgrimes plorant els morts,
Hem perdut la vida.
Hem perdut els anys vivint la vida,
hem perdut la vida amb el passar dels dies.
Hem perdut els ulls,
hem perdut les mans,
hem perdut el somriure,
hem perdut les llàgrimes,
hem perdut la veu,
hem perdut l’alè,
hem perdut la son,
hem perdut els somnis.
Hem perdut la vida.
|
|
Espurnes
Mira’m els ulls
que cap fosca no venç
mira’m els ulls
i digue’m què hem perdut.
Si no puc creure en tu,
no puc creure en ningú.
Mira’m els ulls
apaga les espurnes,
mira’m els ulls
i diguem què hem perdut.
Si no puc creure en tu,
no puc creure en ningú.
Ja no crec en tu.
Peus de fang
Arbres verds i ombrívols
aturen el nostre pas
la terra es cargola i creix
els nostres peus són de fang.
No trobem el nord,
no sabem cap on anar,
la foscor ens encega
no trobarem mai descans.
Els colors són tan vibrants
ens tallen l’alè rasant
no entenem res més
volem només cridar.
M’han atrapat les flors
M’han lligat de mans
M’han atrapat les flors
No em deixaran abar.
Arbres verds i ombrívols
creen un món oblidat
d’aigua i foc; feréstec
d’on no sortirem mai.
L’aire fred ens envolta
comencem a tremolar,
els ulls se’ns il.luminen,
volem només cridar.
M’han atrapat les flors
M’han lligat de mans
M’han atrapat les flors
no em deixaran anar.
Arrenco les arrels,
les violes han callat.
Els sorolls ens eixorden
els ocells s’han despertat
I quan els ulls se’m clouen
em refugio al nostre cau.
|